1Cr 29,10-13: Està a les vostres mans fer créixer tota cosa i refermar-la
Sl 21,1-7: Li poseu al cap una corona d’or
Ap 3,19b-22: Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron
Jn 12,23-26: El Pare honorarà els qui es fan servidors meus

Comentari
Jesucrist és el primer nat d’entre els morts; s’humilià i fou enaltit. No se satisfé de la seva victòria, comparteix el regne i el seu triomf amb tota la humanitat.

L’himne de David, que brollà de la joia del rei i del seu poble dies abans de la construcció del Temple, és una manera d’expressar que tot és gràcia. Un simple monarca de la terra pot ser figura del regne de Déu, del qui té poder de fer créixer i de refermar.

El salm reial d’acció de gràcies abunda entorn d’aquesta mateixa idea. La tradició cristiana, ella també, hi veu sentit messiànic. Crist és el Rei veritable, beneeix i dóna vida, és presència perfecta de Déu enmig del seu poble. Aquesta imatge, en cert sentit, pot també ser referida al poble. No són els sers humans el coronament de la creació? No vol fer-nos el Senyor “cohereus amb el seu Fill i membres de la seva família reial”?

Les cartes de l’Apocalipsi a les set Esglésies locals són un missatge adreçat a l’Església de tots els temps i de tot arreu. Els qui acullen Crist a casa seva seran invitats a compartir amb ell el banquet de la vida eterna. La promesa d’asseure’s sobre trons, feta abans als dotze, és aplicable així mateix als qui aconsegueixin la victòria.

On jo sigui,també hi serà el meu servent. Podem perfectament associar el Jo sóc de Jesús al nom inefable de Déu. El servent de Jesús, que el Pare estima, serà onsevulla que sigui el Senyor, el qui seu i regna a la dreta de Déu Pare per sempre.

Els cristians són conscients que la unitat que hi ha entre ells, bé que exigeix de part seva un gran esforç, és en definitiva un do de Déu. Aquesta unitat consisteix a compartir la victòria de Crist sobre el pecat, la mort i el mal, causa de divisió. La seva participació en la victòria de Crist aconseguirà la plenitud en el cel.

El testimoniatge comú que donem de l’Evangeli ha de fer entenent al món que Déu ni ens condiciona ni ens domina. Hem de ser capaços d’anunciar de manera creïble al món dels nostres dies que la victòria de Crist supera tot el que ens impedeix de compartir la vida en plenitud, amb ell i els uns amb els altres.

Pregària
Déu totpoderós, que governeu el món, ensenyeu-nos a contemplar el misteri de la vostra glòria. Feu que acceptem amb humilitat els vostres dons, respectuosos amb la dignitat dels altres. Que el vostre Esperit Sant ens doni força en el combat espiritual que tenim davant, a fi que la nostra unitat en Crist ens faci regnar amb
ell en la vostra glòria. Us ho demanem per ell, que s’humilià i fou enaltit, i viu i regna amb vós i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. Com es manifesten en les nostres vides la falsa humilitat i els desigs de vanaglòria?
2. Com manifestem conjuntament la nostra fe en el Regne de Crist?
3. Com vivim obertament la nostra esperança en l’adveniment del Regne de Déu?

1Sa 2,1-10: Ningú no triomfa per la pròpia força
Sl 23: La teva vara i el teu bastó em donen confiança
Ef 6,10-20: Revestiu-vos de força en el Senyor
Jn 21,15-19: Pastura les meves ovelles

Comentari
Per anar airosament endavant amb el sofriment,cal l’ajut de més amunt. Aquest és el suport que trobem en la pregària. L’energia que Anna rep a través de la pregària ocupa el capítol primer del Llibre de Samuel. El segon capítol, en canvi, incideix en la pregària d’acció de gràcies. Anna ha comprès que certs esdeveniments són només possibles comptant amb l’ajuda de Déu. És perquè Déu ho ha volgut que Anna i el seu marit aconsegueixen de ser pares. El text ens dóna, per això, un exemple d’enfortiment de la fe en situacions desesperades. És un exemple de victòria.

El Bon Pastor del salm 23 guia el seu ramat per barrancs tenebrosos; el conforta amb la seva presència. Qui posa la seva confiança en el Senyor no ha de témer mai, tot i les foscors de la ruptura o de la desunió, car el Bon Pastor el guiarà cap als verds pasturatges de la veritat, per conviure amb tothom a la casa del Senyor.

En la seva Carta als cristians d’Efès, l’apòstol Pau ens exhorta a ser forts en el Senyor per la seva força poderosa i, per això, a revestir-nos de l’armadura espiritual: veritat, justícia, anunci de la Bona Notícia, fe, salvació, paraula de Déu, pregària i intercessió.

El Senyor ressuscitat exhorta Pere, i en la seva persona qualsevol deixeble, a descobrir que en ell habita l’amor de l’únic pastor veritable. Si hi ha en tu un tal amor, pastura les meves ovelles! Dit altrament, nodreix-les, protegeix-les, pren-ne cura, enforteix-les, car són meves, em pertanyen! Siguis el meu servent bo i vetlla per tothom qui m’estima i escolta la meva veu. Ensenya l’amor mutu, la col·laboració i l’audàcia en els tombs i retombs de la vida.

Per la gràcia de Déu, el testimoniatge de Crist confirmat en nosaltres, ens empeny a actuar conjuntament per la unitat. Estem dotats de qualitats i dels coneixements necessaris per aportar aquest testimoniatge! Però, ho volem? El Bon Pastor enforteix amb la seva vida, el seu ensenyament i les seves actituds tots els qui posen la seva confiança en la seva gràcia i en el seu sosteniment; els invita a col·laborar amb ell incondicionalment. Enfortits així, som capaços d’ajudar-nos els uns als altres fent camí vers la unitat.

Armem-nos, doncs, amb la força del Senyor per a enfortir-ne d’altres amb el mateix testimoniatge d’amor.

Pregària
Pare nostre, vós ens crideu a ser un sol ramat en el vostre Fill, Jesucrist. Ell és el Bon Pastor que ens invita a descansar en verds pasturatges, ens condueix prop les aigües tranquil·les i ens conforta. Feu que en seguir-lo siguem sol·lícits així mateix dels altres a fi que tothom pugui descobrir en nosaltres l’amor de l’únic pastor veritable, Jesucrist nostre Senyor, que viu i regna amb vós i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes per a la reflexió
1. Com ens invita el Bon Pastor a animar, enfortir i retrobar la confiança dels qui s’han perdut?
2. Com els cristians de tradicions diverses poden enfortir-se mútuament en confessar Jesucrist i retre-li testimoniatge?
3. Quin pot ser el sentit avui, per a nosaltres, de l’exhortació de sant Pau: “Armeu-vos de força en el Senyor… revestiu-vos amb l’armadura de Déu!”?

Ha 3,17-19: El Senyor Déu és la meva força
Sl 136,1-4, 23-26: Perdura eternament el seu amor
1Jn 5,1-6: La victòria que ha vençut el món és la nostra fe
Jn 15,9-17: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics

Comentari
Segons el text veterotestamentari, la fe en Déu permet de mantenir l’esperança a desgrat de tots els fracassos. El lament d’Habacuc es transforma en joia gràcies a la fidelitat de Déu, que dóna la força al desesper.

El salm 136 confirma que el record de les gestes de Déu de la història d’Israel és la prova del seu amor incommovible. Gràcies a la intervenció de Déu, el poble d’Israel ha fet l’experiència de victòries extraordinàries i sorprenents. El record de les grans obres de la salvació és, per això, font de joia, de gratitud i d’esperança; els creients les evoquen d’ençà de segles a través de la pregària, els himnes, la lloança i la música.

L’epístola ens recorda que tothom que ha nascut de Déu venç el món. No es tracta aquí, és clar, de victòries fetes a mida dels nostres criteris humans. La victòria en Crist suposa una conversió del cor, una percepció de la realitat terrena a la llum de l’eternitat, i una fe en la victòria definitiva sobre la mort. Aquesta força victoriosa és la fe de la qual Déu és alhora la font i el distribuïdor. La seva manifestació millor és l’amor.

En el text evangèlic, Crist dóna als seus deixebles la seguretat de l’amor de Déu, que serà definitivament confirmada amb la mort del Salvador a la creu. Crist invita i crida els seus deixebles, al mateix temps, a manifestar amor els uns pels altres. La relació de Jesús amb els seus deixebles té com a fonament l’amor. No els tracta simplement com a deixebles, ans com a amics. El seu servei de Crist consisteix en conformar la seva vida al manament únic de l’amor, com a resultat de conviccions interiors i de fe.

Gràcies a l’esperit d’amor, fins i tot si ens sembla que progressem lentament vers la plena unitat visible, no perdem amb tot l’esperança. L’amor incommovible de Déu ens fa capaços de superar, amb les pitjors oposicions, les més pregones divisions. Perquè la victòria que ha vençut el món és la nostra fe, associada al poder transformador de l’amor de Déu.

Pregària
Senyor Jesucrist, Fill de Déu vivent, per la vostra resurrecció heu triomfat de la mort i heu esdevingut Senyor de la vida. Per l’amor que ens teniu, ens heu escollit per ser els vostres amics. Feu que l’Esperit Sant ens uneixi a vós i uns als altres en l’amistat, a fi que us servim fidelment en aquest món i siguem testimonis del vostre amor incommovible. Vós que viviu i regneu amb l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. Com hauríem d’actuar per expressar l’amor cristià en un context de religions i filosofies diverses?
2. Què hem de fer per esdevenir testimonis creïbles de l’amor incommovible de Déu enmig d’un món dividit?
3. Com poden sostenir-se més visiblement uns i altres els deixebles de Crist en tot el món?