Reunits en el reialme de Crist
Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron (cf. Ap 3,21)
1Cr 29,10-13: Està a les vostres mans fer créixer tota cosa i refermar-la
Sl 21,1-7: Li poseu al cap una corona d’or
Ap 3,19b-22: Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron
Jn 12,23-26: El Pare honorarà els qui es fan servidors meus
Comentari
Jesucrist és el primer nat d’entre els morts; s’humilià i fou enaltit. No se satisfé de la seva victòria, comparteix el regne i el seu triomf amb tota la humanitat.
L’himne de David, que brollà de la joia del rei i del seu poble dies abans de la construcció del Temple, és una manera d’expressar que tot és gràcia. Un simple monarca de la terra pot ser figura del regne de Déu, del qui té poder de fer créixer i de refermar.
El salm reial d’acció de gràcies abunda entorn d’aquesta mateixa idea. La tradició cristiana, ella també, hi veu sentit messiànic. Crist és el Rei veritable, beneeix i dóna vida, és presència perfecta de Déu enmig del seu poble. Aquesta imatge, en cert sentit, pot també ser referida al poble. No són els sers humans el coronament de la creació? No vol fer-nos el Senyor “cohereus amb el seu Fill i membres de la seva família reial”?
Les cartes de l’Apocalipsi a les set Esglésies locals són un missatge adreçat a l’Església de tots els temps i de tot arreu. Els qui acullen Crist a casa seva seran invitats a compartir amb ell el banquet de la vida eterna. La promesa d’asseure’s sobre trons, feta abans als dotze, és aplicable així mateix als qui aconsegueixin la victòria.
On jo sigui,també hi serà el meu servent. Podem perfectament associar el Jo sóc de Jesús al nom inefable de Déu. El servent de Jesús, que el Pare estima, serà onsevulla que sigui el Senyor, el qui seu i regna a la dreta de Déu Pare per sempre.
Els cristians són conscients que la unitat que hi ha entre ells, bé que exigeix de part seva un gran esforç, és en definitiva un do de Déu. Aquesta unitat consisteix a compartir la victòria de Crist sobre el pecat, la mort i el mal, causa de divisió. La seva participació en la victòria de Crist aconseguirà la plenitud en el cel.
El testimoniatge comú que donem de l’Evangeli ha de fer entenent al món que Déu ni ens condiciona ni ens domina. Hem de ser capaços d’anunciar de manera creïble al món dels nostres dies que la victòria de Crist supera tot el que ens impedeix de compartir la vida en plenitud, amb ell i els uns amb els altres.
Pregària
Déu totpoderós, que governeu el món, ensenyeu-nos a contemplar el misteri de la vostra glòria. Feu que acceptem amb humilitat els vostres dons, respectuosos amb la dignitat dels altres. Que el vostre Esperit Sant ens doni força en el combat espiritual que tenim davant, a fi que la nostra unitat en Crist ens faci regnar amb
ell en la vostra glòria. Us ho demanem per ell, que s’humilià i fou enaltit, i viu i regna amb vós i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.
Pistes de reflexió
1. Com es manifesten en les nostres vides la falsa humilitat i els desigs de vanaglòria?
2. Com manifestem conjuntament la nostra fe en el Regne de Crist?
3. Com vivim obertament la nostra esperança en l’adveniment del Regne de Déu?
