Transformat per l’amor incommovible de Déu
La victòria que ha vençut el món és la nostra fe (cf. 1Jn 5,4)
Ha 3,17-19: El Senyor Déu és la meva força
Sl 136,1-4, 23-26: Perdura eternament el seu amor
1Jn 5,1-6: La victòria que ha vençut el món és la nostra fe
Jn 15,9-17: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics
Comentari
Segons el text veterotestamentari, la fe en Déu permet de mantenir l’esperança a desgrat de tots els fracassos. El lament d’Habacuc es transforma en joia gràcies a la fidelitat de Déu, que dóna la força al desesper.
El salm 136 confirma que el record de les gestes de Déu de la història d’Israel és la prova del seu amor incommovible. Gràcies a la intervenció de Déu, el poble d’Israel ha fet l’experiència de victòries extraordinàries i sorprenents. El record de les grans obres de la salvació és, per això, font de joia, de gratitud i d’esperança; els creients les evoquen d’ençà de segles a través de la pregària, els himnes, la lloança i la música.
L’epístola ens recorda que tothom que ha nascut de Déu venç el món. No es tracta aquí, és clar, de victòries fetes a mida dels nostres criteris humans. La victòria en Crist suposa una conversió del cor, una percepció de la realitat terrena a la llum de l’eternitat, i una fe en la victòria definitiva sobre la mort. Aquesta força victoriosa és la fe de la qual Déu és alhora la font i el distribuïdor. La seva manifestació millor és l’amor.
En el text evangèlic, Crist dóna als seus deixebles la seguretat de l’amor de Déu, que serà definitivament confirmada amb la mort del Salvador a la creu. Crist invita i crida els seus deixebles, al mateix temps, a manifestar amor els uns pels altres. La relació de Jesús amb els seus deixebles té com a fonament l’amor. No els tracta simplement com a deixebles, ans com a amics. El seu servei de Crist consisteix en conformar la seva vida al manament únic de l’amor, com a resultat de conviccions interiors i de fe.
Gràcies a l’esperit d’amor, fins i tot si ens sembla que progressem lentament vers la plena unitat visible, no perdem amb tot l’esperança. L’amor incommovible de Déu ens fa capaços de superar, amb les pitjors oposicions, les més pregones divisions. Perquè la victòria que ha vençut el món és la nostra fe, associada al poder transformador de l’amor de Déu.
Pregària
Senyor Jesucrist, Fill de Déu vivent, per la vostra resurrecció heu triomfat de la mort i heu esdevingut Senyor de la vida. Per l’amor que ens teniu, ens heu escollit per ser els vostres amics. Feu que l’Esperit Sant ens uneixi a vós i uns als altres en l’amistat, a fi que us servim fidelment en aquest món i siguem testimonis del vostre amor incommovible. Vós que viviu i regneu amb l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.
Pistes de reflexió
1. Com hauríem d’actuar per expressar l’amor cristià en un context de religions i filosofies diverses?
2. Què hem de fer per esdevenir testimonis creïbles de l’amor incommovible de Déu enmig d’un món dividit?
3. Com poden sostenir-se més visiblement uns i altres els deixebles de Crist en tot el món?
