Transformats per la pau de Crist ressuscitat

Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres (Jn 20,19)

Ml 1,5-6: Els fills honoren els seus pares, i els servents, els seus senyors
Sl 133: Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!
Ef 2,14-20: Ha reconciliat tots dos pobles amb Déu i els ha unit en un sol cos
Jn 20,19-23: Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres

Comentari
El darrer llibre de l’Antic Testament acaba amb la promesa que Déu enviarà un Escollit per tal que hi hagi harmonia i respecte en totes les famílies. Ens fa por que entre les nacions sobrevinguin conflictes o agressions inesperades. Tanmateix, el profeta Malaquies demana la nostra atenció sobre una de les variants de conflicte més penoses i persistents, la degeneració de les relacions entre pares i fills. Refer la unitat entre pares i fills no és possible sense l’ajut de Déu; l’Enviat de Déu és qui farà el miracle de transformar cors i relacions entre persones.

El profeta mostra com la unió entre les persones pot aportar joia profunda. El ser humà no ha estat creat per a restar tot sol; no se sent satisfet enmig d’una atmosfera hostil. Per ser feliços hem de viure junts en una comunitat humana generadora d’harmonia, de pau, de confiança i de comprensió. Les bones relacions entre persones són com la rosada que cau sobre la terra eixuta o com l’oli perfumat que procura benestar i plaer.

El salm parla de la felicitat de viure ensems com d’una benedicció, un do de Déu immerescut, com la rosada del matí. La vida comuna viscuda en unitat i diversitat no se circumscriu solament als membres de la família. Sobretot és una forma d’expressar la proximitat entre tots els qui acullen la pau de Déu.

L’epístola ens parla d’aquell que anunciava el profeta Malaquies. Jesús aporta la unitat perquè en el
seu propi cos ha enderrocat el mur de separació entre les persones. Normalment la victòria d’un implica la caiguda vergonyosa al clan dels vençuts dels qui opten per retirar-se. Jesús no refusa, no aterra, no humilia ningú; acaba amb qualsevol alienació. Transforma, guareix i aplega tots els sers humans i en fa els membres de la família de Déu.

L’Evangeli recorda el do del Senyor ressuscitat als seus deixebles consumits pel dubte i la por. La pau sigui amb vosaltres, és alhora la salutació de Crist i el do que ell aporta. És també una invitació a cercar la pau amb Déu per a establir noves relacions perdurables en el si de la família humana i de tota la creació.

Jesús ha destruït la mort i ha vençut el pecat. Mitjançant el do de l’Esperit Sant, el Senyor ressuscitat invita els seus deixebles a afegir-se a la seva mateixa missió: la d’aportar la pau, la guarició i el perdó a tot arreu.

Mentre els cristians restin dividits, el món no podrà convèncer-se de la plena veritat del missatge evangèlic de Crist per a una humanitat nova. La pau i la unitat són els elements indispensables d’aquesta transformació.
Cal que les Esglésies s’apropiïn aquests dons i en testimoniïn, com a membres de l’única família de Déu, edificada sobre el sòlid fonament del qual Jesús és la pedra angular.

Pregària
Déu d’amor i de misericòrdia, feu-nos sentir la joia de compartir la vostra pau. Ompliu-nos a vessar del
vostre Esperit Sant a fi que enderroquem els murs d’hostilitat que ens separen. Que Crist ressuscitat, la nostra pau, ens ajudi a superar tota divisió i a viure units com a membres de la seva missió. Us ho demanem en nom de Jesucrist al qual sigui tot honor i tota glòria, amb el vostre Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. Quines són les formes de violència de la nostra societat a propòsit de les quals puguem enfrontar-nos junts, com a cristians?
2. Com notem les hostilitats amagades que repercuteixen sobre les nostres relacions mútues com a comunitats cristianes?
3. Com podem aprendre a acollir-nos recíprocament com Crist mateix ens acull?