Transformats pel Servent Sofrent

Text Crist va patir per nosaltres (cf. 1Pe 2,21)

Is 53,3-11: Home fet al dolor, acostumat a la malaltia
Sl 22,12-24: No ha rebutjat ni menyspreat el qui és pobre i desvalgut
1Pe 2,21-25: Crist va patir per nosaltres
Lc 24,25-27: No calia que Crist patís tot això?

Comentari
La paradoxa divina consisteix en què Déu pot convertir la tragèdia i el desastre  en victòria. Transforma tots els nostres sofriments i infortunis, l’increïble  sofriment de la història, en una resurrecció que engloba el món sencer. Fins i tot quan sembla vençut, és la victòria veritable de la qual res ni ningú no pot triomfar.

La colpidora profecia d’Isaïes sobre el Servent sofrent del Senyor s’ha acomplert totalment en Crist.
Un cop haurà sofert una agonia terrible, l’Home fet al dolor veurà la seva descendència. Nosaltres som
aquesta descendència nascuda del sofriment del Salvador. Amb ell formem una sola família.

Podem dir que el Salm 22 no parla simplement de Jesús, parla per a Jesús. Ell ha pregat amb aquest
salm a la creu repetint els mots de desolació amb els quals comença: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?” Amb tot, en la segona part del salm, el lament, la súplica plena de dolor, es transforma en lloança de Déu a causa de les seves obres.

L’apòstol Pere és un testimoni dels sofriments de Crist (1Pe 5,1) que es dóna com a exemple. És a
aquesta forma de sofriment per amor que som cridats. Jesús no maleïa Déu; es remetia al Jutge just. Les seves nafres ens han guarit i ens han tornat a l’únic pastor.

És només a la llum de la presència del Senyor i de la seva Paraula que el designi de Déu a propòsit
dels sofriments del Messies es pot revelar. Així fou per als deixebles que feien el camí d’Emmaús. Jesús ens acompanya sempre al llarg del camí pedregós de l’existència; abranda els nostres cors i obre els nostres ulls al pla misteriós de la salvació.

Els cristians fan l’experiència del sofriment com a quelcom inherent a la fragilitat de la condició
humana. Contemplen aquest sofriment en les situacions d’injustícia social i de persecució. La força de la creu els guia vers la unitat. El sofriment de Crist se’ls presenta com a font de misericòrdia i de solidaritat per a tota la família humana. Com diu un teòleg contemporani: com més ens aproximem a la creu de Crist, més ens aproximem els uns als altres. Per això és molt creïble el testimoniatge que donen conjuntament els cristians que sofreixen a causa de la persecució. En fer-nos solidaris dels qui sofreixen, aprenem del Servent sofrent i crucificat a buidar-nos de nosaltres mateixos, a confiar-nos i oferir-nos en sacrifici. Aquests són els dons que cal que rebem del seu Esperit per caminar amb ell vers la unitat.

Pregària
Déu de tot consol, vós heu transformat la vergonya de la creu en un signe de victòria. Féu que ens puguem reunir entorn de la creu del vostre Fill i celebrar-lo per la victòria que ens ofereix pels seus sofriments. Que l’Esperit Sant obri els nostres ulls i els nostres cors a fi d’ajudar els qui sofreixen a experimentar-vos pròxim. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. En què pot ajudar-nos la fe per a donar resposta als sofriments da llarga durada?
2. Quins són els aspectes del sofriment humà que actualment són negligits o minimitzats?
3. Com poden els cristians testimoniar junts el poder de la creu?