Per un llenguatge clar

Reunits en el reialme de Crist

Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron (cf. Ap 3,21)

1Cr 29,10-13: Està a les vostres mans fer créixer tota cosa i refermar-la
Sl 21,1-7: Li poseu al cap una corona d’or
Ap 3,19b-22: Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron
Jn 12,23-26: El Pare honorarà els qui es fan servidors meus

Comentari
Jesucrist és el primer nat d’entre els morts; s’humilià i fou enaltit. No se satisfé de la seva victòria, comparteix el regne i el seu triomf amb tota la humanitat.

L’himne de David, que brollà de la joia del rei i del seu poble dies abans de la construcció del Temple, és una manera d’expressar que tot és gràcia. Un simple monarca de la terra pot ser figura del regne de Déu, del qui té poder de fer créixer i de refermar.

El salm reial d’acció de gràcies abunda entorn d’aquesta mateixa idea. La tradició cristiana, ella també, hi veu sentit messiànic. Crist és el Rei veritable, beneeix i dóna vida, és presència perfecta de Déu enmig del seu poble. Aquesta imatge, en cert sentit, pot també ser referida al poble. No són els sers humans el coronament de la creació? No vol fer-nos el Senyor “cohereus amb el seu Fill i membres de la seva família reial”?

Les cartes de l’Apocalipsi a les set Esglésies locals són un missatge adreçat a l’Església de tots els temps i de tot arreu. Els qui acullen Crist a casa seva seran invitats a compartir amb ell el banquet de la vida eterna. La promesa d’asseure’s sobre trons, feta abans als dotze, és aplicable així mateix als qui aconsegueixin la victòria.

On jo sigui,també hi serà el meu servent. Podem perfectament associar el Jo sóc de Jesús al nom inefable de Déu. El servent de Jesús, que el Pare estima, serà onsevulla que sigui el Senyor, el qui seu i regna a la dreta de Déu Pare per sempre.

Els cristians són conscients que la unitat que hi ha entre ells, bé que exigeix de part seva un gran esforç, és en definitiva un do de Déu. Aquesta unitat consisteix a compartir la victòria de Crist sobre el pecat, la mort i el mal, causa de divisió. La seva participació en la victòria de Crist aconseguirà la plenitud en el cel.

El testimoniatge comú que donem de l’Evangeli ha de fer entenent al món que Déu ni ens condiciona ni ens domina. Hem de ser capaços d’anunciar de manera creïble al món dels nostres dies que la victòria de Crist supera tot el que ens impedeix de compartir la vida en plenitud, amb ell i els uns amb els altres.

Pregària
Déu totpoderós, que governeu el món, ensenyeu-nos a contemplar el misteri de la vostra glòria. Feu que acceptem amb humilitat els vostres dons, respectuosos amb la dignitat dels altres. Que el vostre Esperit Sant ens doni força en el combat espiritual que tenim davant, a fi que la nostra unitat en Crist ens faci regnar amb
ell en la vostra glòria. Us ho demanem per ell, que s’humilià i fou enaltit, i viu i regna amb vós i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. Com es manifesten en les nostres vides la falsa humilitat i els desigs de vanaglòria?
2. Com manifestem conjuntament la nostra fe en el Regne de Crist?
3. Com vivim obertament la nostra esperança en l’adveniment del Regne de Déu?

Transformats pel Bon Pastor

Pastura les meves ovelles (cf. Jn 21,17)

1Sa 2,1-10: Ningú no triomfa per la pròpia força
Sl 23: La teva vara i el teu bastó em donen confiança
Ef 6,10-20: Revestiu-vos de força en el Senyor
Jn 21,15-19: Pastura les meves ovelles

Comentari
Per anar airosament endavant amb el sofriment,cal l’ajut de més amunt. Aquest és el suport que trobem en la pregària. L’energia que Anna rep a través de la pregària ocupa el capítol primer del Llibre de Samuel. El segon capítol, en canvi, incideix en la pregària d’acció de gràcies. Anna ha comprès que certs esdeveniments són només possibles comptant amb l’ajuda de Déu. És perquè Déu ho ha volgut que Anna i el seu marit aconsegueixen de ser pares. El text ens dóna, per això, un exemple d’enfortiment de la fe en situacions desesperades. És un exemple de victòria.

El Bon Pastor del salm 23 guia el seu ramat per barrancs tenebrosos; el conforta amb la seva presència. Qui posa la seva confiança en el Senyor no ha de témer mai, tot i les foscors de la ruptura o de la desunió, car el Bon Pastor el guiarà cap als verds pasturatges de la veritat, per conviure amb tothom a la casa del Senyor.

En la seva Carta als cristians d’Efès, l’apòstol Pau ens exhorta a ser forts en el Senyor per la seva força poderosa i, per això, a revestir-nos de l’armadura espiritual: veritat, justícia, anunci de la Bona Notícia, fe, salvació, paraula de Déu, pregària i intercessió.

El Senyor ressuscitat exhorta Pere, i en la seva persona qualsevol deixeble, a descobrir que en ell habita l’amor de l’únic pastor veritable. Si hi ha en tu un tal amor, pastura les meves ovelles! Dit altrament, nodreix-les, protegeix-les, pren-ne cura, enforteix-les, car són meves, em pertanyen! Siguis el meu servent bo i vetlla per tothom qui m’estima i escolta la meva veu. Ensenya l’amor mutu, la col·laboració i l’audàcia en els tombs i retombs de la vida.

Per la gràcia de Déu, el testimoniatge de Crist confirmat en nosaltres, ens empeny a actuar conjuntament per la unitat. Estem dotats de qualitats i dels coneixements necessaris per aportar aquest testimoniatge! Però, ho volem? El Bon Pastor enforteix amb la seva vida, el seu ensenyament i les seves actituds tots els qui posen la seva confiança en la seva gràcia i en el seu sosteniment; els invita a col·laborar amb ell incondicionalment. Enfortits així, som capaços d’ajudar-nos els uns als altres fent camí vers la unitat.

Armem-nos, doncs, amb la força del Senyor per a enfortir-ne d’altres amb el mateix testimoniatge d’amor.

Pregària
Pare nostre, vós ens crideu a ser un sol ramat en el vostre Fill, Jesucrist. Ell és el Bon Pastor que ens invita a descansar en verds pasturatges, ens condueix prop les aigües tranquil·les i ens conforta. Feu que en seguir-lo siguem sol·lícits així mateix dels altres a fi que tothom pugui descobrir en nosaltres l’amor de l’únic pastor veritable, Jesucrist nostre Senyor, que viu i regna amb vós i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes per a la reflexió
1. Com ens invita el Bon Pastor a animar, enfortir i retrobar la confiança dels qui s’han perdut?
2. Com els cristians de tradicions diverses poden enfortir-se mútuament en confessar Jesucrist i retre-li testimoniatge?
3. Quin pot ser el sentit avui, per a nosaltres, de l’exhortació de sant Pau: “Armeu-vos de força en el Senyor… revestiu-vos amb l’armadura de Déu!”?

Transformat per l’amor incommovible de Déu

La victòria que ha vençut el món és la nostra fe (cf. 1Jn 5,4)

Ha 3,17-19: El Senyor Déu és la meva força
Sl 136,1-4, 23-26: Perdura eternament el seu amor
1Jn 5,1-6: La victòria que ha vençut el món és la nostra fe
Jn 15,9-17: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics

Comentari
Segons el text veterotestamentari, la fe en Déu permet de mantenir l’esperança a desgrat de tots els fracassos. El lament d’Habacuc es transforma en joia gràcies a la fidelitat de Déu, que dóna la força al desesper.

El salm 136 confirma que el record de les gestes de Déu de la història d’Israel és la prova del seu amor incommovible. Gràcies a la intervenció de Déu, el poble d’Israel ha fet l’experiència de victòries extraordinàries i sorprenents. El record de les grans obres de la salvació és, per això, font de joia, de gratitud i d’esperança; els creients les evoquen d’ençà de segles a través de la pregària, els himnes, la lloança i la música.

L’epístola ens recorda que tothom que ha nascut de Déu venç el món. No es tracta aquí, és clar, de victòries fetes a mida dels nostres criteris humans. La victòria en Crist suposa una conversió del cor, una percepció de la realitat terrena a la llum de l’eternitat, i una fe en la victòria definitiva sobre la mort. Aquesta força victoriosa és la fe de la qual Déu és alhora la font i el distribuïdor. La seva manifestació millor és l’amor.

En el text evangèlic, Crist dóna als seus deixebles la seguretat de l’amor de Déu, que serà definitivament confirmada amb la mort del Salvador a la creu. Crist invita i crida els seus deixebles, al mateix temps, a manifestar amor els uns pels altres. La relació de Jesús amb els seus deixebles té com a fonament l’amor. No els tracta simplement com a deixebles, ans com a amics. El seu servei de Crist consisteix en conformar la seva vida al manament únic de l’amor, com a resultat de conviccions interiors i de fe.

Gràcies a l’esperit d’amor, fins i tot si ens sembla que progressem lentament vers la plena unitat visible, no perdem amb tot l’esperança. L’amor incommovible de Déu ens fa capaços de superar, amb les pitjors oposicions, les més pregones divisions. Perquè la victòria que ha vençut el món és la nostra fe, associada al poder transformador de l’amor de Déu.

Pregària
Senyor Jesucrist, Fill de Déu vivent, per la vostra resurrecció heu triomfat de la mort i heu esdevingut Senyor de la vida. Per l’amor que ens teniu, ens heu escollit per ser els vostres amics. Feu que l’Esperit Sant ens uneixi a vós i uns als altres en l’amistat, a fi que us servim fidelment en aquest món i siguem testimonis del vostre amor incommovible. Vós que viviu i regneu amb l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. Com hauríem d’actuar per expressar l’amor cristià en un context de religions i filosofies diverses?
2. Què hem de fer per esdevenir testimonis creïbles de l’amor incommovible de Déu enmig d’un món dividit?
3. Com poden sostenir-se més visiblement uns i altres els deixebles de Crist en tot el món?

Mc 1,14-20

Senyor, començareu la vostra missió
just quan vareu saber que Joan era a la presó.
En vareu prendre el relleu
i ho vareu fer d’una manera nova i personal.
Que sapiguem respectar la novetat
que cadascú aporta al nostre treball
i a la comunitat cristiana.

Senyor, proposeu un camí de vida.
Ser cristià és quelcom més
que fugir del càstig.
Ser cristià és creure que sou entre nosaltres
i que sempre sou al nostre costat.
Ens costa de creure’ns-ho, Senyor.

Els deixebles, quan us seguiren,
van canviar una vida relativament
segura per una vida absolutament incerta.
Deixen una feina segura per una altra
per a la qual no estaven preparats.
Avui, Senyor, són moltes les famílies
que fan això mateix
per poder tirar endavant la família.
Ho fan per amor. Ajudeu-les, Senyor.

Senyor, voldria mirar les persones
com les mireu vos.
Vull creure que Déu és Pare
tal como ho ensenyareu
i vull comunicar esperança
com la comunicàreu als qui eren amb vos.

Transformats per la pau de Crist ressuscitat

Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres (Jn 20,19)

Ml 1,5-6: Els fills honoren els seus pares, i els servents, els seus senyors
Sl 133: Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!
Ef 2,14-20: Ha reconciliat tots dos pobles amb Déu i els ha unit en un sol cos
Jn 20,19-23: Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres

Comentari
El darrer llibre de l’Antic Testament acaba amb la promesa que Déu enviarà un Escollit per tal que hi hagi harmonia i respecte en totes les famílies. Ens fa por que entre les nacions sobrevinguin conflictes o agressions inesperades. Tanmateix, el profeta Malaquies demana la nostra atenció sobre una de les variants de conflicte més penoses i persistents, la degeneració de les relacions entre pares i fills. Refer la unitat entre pares i fills no és possible sense l’ajut de Déu; l’Enviat de Déu és qui farà el miracle de transformar cors i relacions entre persones.

El profeta mostra com la unió entre les persones pot aportar joia profunda. El ser humà no ha estat creat per a restar tot sol; no se sent satisfet enmig d’una atmosfera hostil. Per ser feliços hem de viure junts en una comunitat humana generadora d’harmonia, de pau, de confiança i de comprensió. Les bones relacions entre persones són com la rosada que cau sobre la terra eixuta o com l’oli perfumat que procura benestar i plaer.

El salm parla de la felicitat de viure ensems com d’una benedicció, un do de Déu immerescut, com la rosada del matí. La vida comuna viscuda en unitat i diversitat no se circumscriu solament als membres de la família. Sobretot és una forma d’expressar la proximitat entre tots els qui acullen la pau de Déu.

L’epístola ens parla d’aquell que anunciava el profeta Malaquies. Jesús aporta la unitat perquè en el
seu propi cos ha enderrocat el mur de separació entre les persones. Normalment la victòria d’un implica la caiguda vergonyosa al clan dels vençuts dels qui opten per retirar-se. Jesús no refusa, no aterra, no humilia ningú; acaba amb qualsevol alienació. Transforma, guareix i aplega tots els sers humans i en fa els membres de la família de Déu.

L’Evangeli recorda el do del Senyor ressuscitat als seus deixebles consumits pel dubte i la por. La pau sigui amb vosaltres, és alhora la salutació de Crist i el do que ell aporta. És també una invitació a cercar la pau amb Déu per a establir noves relacions perdurables en el si de la família humana i de tota la creació.

Jesús ha destruït la mort i ha vençut el pecat. Mitjançant el do de l’Esperit Sant, el Senyor ressuscitat invita els seus deixebles a afegir-se a la seva mateixa missió: la d’aportar la pau, la guarició i el perdó a tot arreu.

Mentre els cristians restin dividits, el món no podrà convèncer-se de la plena veritat del missatge evangèlic de Crist per a una humanitat nova. La pau i la unitat són els elements indispensables d’aquesta transformació.
Cal que les Esglésies s’apropiïn aquests dons i en testimoniïn, com a membres de l’única família de Déu, edificada sobre el sòlid fonament del qual Jesús és la pedra angular.

Pregària
Déu d’amor i de misericòrdia, feu-nos sentir la joia de compartir la vostra pau. Ompliu-nos a vessar del
vostre Esperit Sant a fi que enderroquem els murs d’hostilitat que ens separen. Que Crist ressuscitat, la nostra pau, ens ajudi a superar tota divisió i a viure units com a membres de la seva missió. Us ho demanem en nom de Jesucrist al qual sigui tot honor i tota glòria, amb el vostre Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

Pistes de reflexió
1. Quines són les formes de violència de la nostra societat a propòsit de les quals puguem enfrontar-nos junts, com a cristians?
2. Com notem les hostilitats amagades que repercuteixen sobre les nostres relacions mútues com a comunitats cristianes?
3. Com podem aprendre a acollir-nos recíprocament com Crist mateix ens acull?

Transformats per la victòria del Senyor sobre el mal

Venç el mal amb el bé (Rm 12,21)

Ex 23,1-9: No et posis de part de la majoria per fer el mal
Sl 1: Feliç l’home que estima de cor la llei del Senyor
Rm 12,17-21: Venç el mal amb el bé
Mt 4,1-11: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell

Comentari
En Jesús aprenem què significa en veritat el mot “victòria” per als sers humans: el goig de compartir l’amor de Déu superant, amb ell, tot allò que ens allunya els uns dels altres. Prendre part en la victòria de Crist sobre les forces de destrucció que minen la humanitat i tota la creació divina. En Jesús vivim una vida nova que ens invita a combatre el mal del món amb confiança renovada, a trobar la joia en la pràctica del bé.

Les paraules de l’Antic Testament són un avís categòric contra qualsevol transacció a propòsit del mal i la injustícia. Al respecte no ens pot servir de coartada l’actitud de la majoria. En ordre al mal, no hi val cap pretext, ni de benestar ni de cap altra situació de l’existència.

El salm 1r no fixa solament l’atenció sobre la necessitat d’observar els manaments; se centra sobretot
en la joia que això comporta. Qui estima la llei del Senyor més que tota altra cosa, és feliç i beneït. La
Paraula de Déu és guia segura en l’adversitat; dóna la seva plenitud a la saviesa humana. Qui medita la
Paraula de Déu nit i dia pot portar una existència molt fructuosa per al bé dels altres.

Les amonestacions de l’apòstol ens encoratgen a ser vencedors del mal pel bé. Solament el bé és al
cim de l’espiral interminable de l’odi i del desig humà de venjança. No tot depèn dels sers humans a propòsit del combat pel bé. Nogensmenys l’apòstol Pau vol que no es perdi cap esforç per preservar la pau amb altri. Som conscients que ens cal lluitar sempre per contrarestar l’instint de damnejar els qui ens han fet mal. Pau ens diu de no deixar-nos dominar per aquests sentiments destructors. Fer el bé és veritablement la manera de combatre el mal que hi ha enmig nostre.

El passatge evangèlic descriu el combat del Fill de Déu contra Satanàs, la personificació del mal. La
victòria de Jesús sobre les temptacions del desert s’esdevé en l’obediència al Pare; és això que el condueix a la creu. La resurrecció del Salvador confirma que, en definitiva, preval la bondat de Déu: l’amor de Déu venç la mort. El Senyor ressuscitat és a prop! Ens acompanya en tots i cadascun dels nostres combats contra la temptació i el pecat en el món. La seva presència invita els cristians a actuar conjuntament pel bé.

L’escàndol ve de les nostres divisions perquè ens incapaciten per a reunir prou forces per lluitar
contra els mals del nostre temps. En mantenir-nos units a Crist i alegrar-nos per la seva llei d’amor,
compartim la seva missió: aportar esperança pel dessobre de les injustícies, l’odi i el desesper.

Pregària
Senyor Jesucrist, us donem gràcies per la vostra victòria sobre el mal i les divisions. Us lloem pel vostre sacrifici i per la vostra resurrecció vencedora de la mort. Ajudeu-nos en la nostra lluita diària contra totes les adversitats. Que l’Esperit Sant ens atorgui força i saviesa a fi que, en seguir-vos, vencem el mal pel bé i la divisió per la reconciliació. Amén.

Pistes de reflexió
1. On veiem el mal en les nostres pròpies vides?
2. La nostra fe en Crist, com pot ajudar-nos per a vèncer el mal i el Maligne?
3. Quina lliçó podem desprendre de les situacions on, en la nostra societat, la divisió ha cedit el lloc a la reconciliació?